EL SOPAR DELS IDIOTES

EL SOPAR DELS IDIOTES

Olympia Metropolitana

Preu: 7 €

Vicent Pinyol ha sido invitado a una cena de idiotas.

Carles, persona ingeniosa, lo ha invitado, quiere divertirse con el idiota, con el ingenuo. Hay una familiaridad extraña y antigua que nos acerca la ingenuidad y el ingenio. La primera nos habla de la espléndida facultad innata de ser libre; la segunda, de las habilidades no aprendidas; las dos nos hablan de lo que es innato. En cambio el ingenuo es aquel cándido y simple, y el ingenioso, alguien fresco y astuto, casi siempre admirado. El paso del tiempo ha convertido dos casi sinónimos en antónimos. Pero yo tengo la sensación viendo a Pinyol de que el ingenuo y el ingenioso son dos caras de la misma moneda.

Como decía J. A. Marina el ingenio no es una diversión, sino una manera de sobrevivir.

Vicent Pinyol ha sigut convidat a un sopar d’idiotes.

Carles, persona enginyosa, l’ha convidat, vol divertir-se amb l’idiota, amb l’ingenu. Hi ha una familiaritat estranya i antiga que ens acosta l’ingenuitat i l’enginy. La primera ens parla de l’esplèndida facultat innata de ser lliure; la segona, de les habilitats no apreses; les dos ens parlen d’allò que és innat. En canvi l’ingenu és aquell càndid i simple, i l’enginyós, algú fresc i astut, quasi sempre admirat. El pas del temps ha convertit dos quasi sinònims en antònims. Però jo tinc la sensació veient Pinyol que l’ingenu i l’enginyós son dos cares de la mateixa moneda.

Com deia J.A. Marina l’enginy no és una diversió, sino una manera de sobreviure.

                                                                                                                                                                                                                              Carles Sanjaime